lunes, 16 de noviembre de 2009
2.1. Jordi de Sant Jordi
Cavaller i escriptor nascut a València, data del qual no se sap amb certesa i morí pels volts de 1424.
La figura d’aquest noble cortesà fou d’elevada importància pel que fa al seguiment del que seria una tradició eminentment trobadoresca i establí vincles amb d’altres escriptors: en les seves composicions aparegueren lloades a la reina Margarida de Prades, per a la qual dedicà solemnes cançons, “Midons” o possiblement “Estramps”.
Gràcies a la seva posició econòmica no tingué problemes, més aviat tot al contrari, en establir relacions amb el Casal d’Aragó: tingué el càrrec fortú d’ésser el cambrer i protector reial d’Alfons el Magnànim i això li permeté d’envoltar-se sempre de les més fines i exemplars persones de la cort.
És clar que participà també en expedicions bèl•liques, bo i sempre amb la companyia del monarca, a Nàpols el 1423, on més tard fou empresonat. Durant la captivitat tingué temps per escriure el poema “Presoner”, on manifestà les seves angoixes i enyorament de la vida cortesana.
Pel que fa a la seva obra, el seu cançoner és breu, divuit composicions, de tema essencialment amorós, vinculat a l’amor cortesà, que guardava especial vigència a la Catalunya d’aquella època.
La influència fou marcada per varis autors com ara Peire Vidal, Folquet de Marsella i, sobretot, Arnaud Daniel; malgrat això, sovint recorregué a expressions i recursos propis de la poesia petrarcana.
El seu poema més bell, considerat de joia de la lírica catalana, va ser els “Estramps”.
En ell s’exposen amb especial delicadesa les faccions de la dama fixades en la retina de l’amant mort, que l’eleven a un altíssim to i joc poètic.
Altres poemes de caràcter rellevant serien “Los enuigs”, on continuà amb la tradició de Cerverí de Girona i “Crida a les dones”, sermó adreçat a les dones i “Lo canviador”, poema en base a les trampes que es feien en els canvis de la moneda.
La figura d’aquest noble cortesà fou d’elevada importància pel que fa al seguiment del que seria una tradició eminentment trobadoresca i establí vincles amb d’altres escriptors: en les seves composicions aparegueren lloades a la reina Margarida de Prades, per a la qual dedicà solemnes cançons, “Midons” o possiblement “Estramps”.
Gràcies a la seva posició econòmica no tingué problemes, més aviat tot al contrari, en establir relacions amb el Casal d’Aragó: tingué el càrrec fortú d’ésser el cambrer i protector reial d’Alfons el Magnànim i això li permeté d’envoltar-se sempre de les més fines i exemplars persones de la cort.
És clar que participà també en expedicions bèl•liques, bo i sempre amb la companyia del monarca, a Nàpols el 1423, on més tard fou empresonat. Durant la captivitat tingué temps per escriure el poema “Presoner”, on manifestà les seves angoixes i enyorament de la vida cortesana.
Pel que fa a la seva obra, el seu cançoner és breu, divuit composicions, de tema essencialment amorós, vinculat a l’amor cortesà, que guardava especial vigència a la Catalunya d’aquella època.
La influència fou marcada per varis autors com ara Peire Vidal, Folquet de Marsella i, sobretot, Arnaud Daniel; malgrat això, sovint recorregué a expressions i recursos propis de la poesia petrarcana.
El seu poema més bell, considerat de joia de la lírica catalana, va ser els “Estramps”.
En ell s’exposen amb especial delicadesa les faccions de la dama fixades en la retina de l’amant mort, que l’eleven a un altíssim to i joc poètic.
Altres poemes de caràcter rellevant serien “Los enuigs”, on continuà amb la tradició de Cerverí de Girona i “Crida a les dones”, sermó adreçat a les dones i “Lo canviador”, poema en base a les trampes que es feien en els canvis de la moneda.
domingo, 15 de noviembre de 2009
2.1. Joanot Martorell i el Tirant lo Blanch
(València, 1405, Gandia –1468). Vigorós cavaller i novel•lista originari de La Safor, va escriure una de les novel•les fonamentals del gènere cavalleresc, el "Tirant lo Blanc", obra que ha estat reconeguda per crítics, lectors i escriptors de tots els temps.
La seva vida va transcórrer entre lluites cavalleresques i viatges per Europa, sempre amb plets per qüestions familiars i d’herències. Martorell va escriure altres textos que no ens han arribat en la seva totalitat, com ara la novel•la Flor de cavalleria i el relat inacabat Guillem de Varoic.
L'any 1433 Martorell surt per primera vegada documentat en una lletra de batalla. El seu caràcter tan personal provocava sovint més d'un enfrontament. N'hi ha quatre de molt famosos:
1. El 1437 contra Joan de Montaplau, el qual rivalitzava sobre una qüestió d'honor, ja que aquest havia promès el seu casament amb la seva germana Damiata.
2. El 1442 contra Jaume Ripoll, pel sol fet d’enfrontar-se a un bon cavaller.
3. El 1442 contra Felip Boil, a causa d'un testimoni gràfic.
4. Des de l'esmenat fins el 1450 contra Don Gonzalo de Budixa.
Cal destacar que Joanot Martorell va viatjar molt, sobretot a Anglaterra, on va conèixer la vida cortesana i molts nobles cavallers de l'època; establí contacte amb molts llibres que més endavant serien la seva font d'inspiració. També anà a Portugal on li fou presentat l'infant Ferran fill del rei de Portugal, al qual li dedica la seva novel•la "Tirant lo Blanch".
L'any 1454 viatjà a Nàpols per ajudar a Alfons el Magnànim.
"Tirant lo Blanch" vindria a ser un conjunt de novel•les dins d'una sola novel•la, dins el qual transcorren diferents plans com ara el militar, l'amorós, de la vida quotidiana. Aquesta novel•la és famosa perquè s'adapta a la història.
Obra
Tirant és armat cavaller en els casaments del rei d'Anglaterra i venç els enfrontaments que succeeixen arrel d'aquests a les festes.
En els primers capítols es pot observar l'evolució del seu aprenentatge i és mes endavant que aquest es llança a la Mediterrània, acompanyat d'un seguit de fills de reis ( de França i Sicília) davant la conquesta turca de l'illa de Rodes. Aquests arriben a Constantinoble, però, una vegada més són reprimits pel valent i coratjós cavaller.
També allibera als grecs i és per això que és proclamat hereu del domini de Constantinoble.
Com a bon cavaller queda gloriosament atònit davant l’esfereïdora bellesa de la filla de l'emperador, Carmesina.
Finalment, però, durant les festes de commemoració, mor a causa d'una pneumònia.
VÍDEO: JOANOT MARTORELL, CAVALLER I ESCRIPTOR
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798&p_ex=joanot%20martorell
La seva vida va transcórrer entre lluites cavalleresques i viatges per Europa, sempre amb plets per qüestions familiars i d’herències. Martorell va escriure altres textos que no ens han arribat en la seva totalitat, com ara la novel•la Flor de cavalleria i el relat inacabat Guillem de Varoic.
L'any 1433 Martorell surt per primera vegada documentat en una lletra de batalla. El seu caràcter tan personal provocava sovint més d'un enfrontament. N'hi ha quatre de molt famosos:
1. El 1437 contra Joan de Montaplau, el qual rivalitzava sobre una qüestió d'honor, ja que aquest havia promès el seu casament amb la seva germana Damiata.
2. El 1442 contra Jaume Ripoll, pel sol fet d’enfrontar-se a un bon cavaller.
3. El 1442 contra Felip Boil, a causa d'un testimoni gràfic.
4. Des de l'esmenat fins el 1450 contra Don Gonzalo de Budixa.
Cal destacar que Joanot Martorell va viatjar molt, sobretot a Anglaterra, on va conèixer la vida cortesana i molts nobles cavallers de l'època; establí contacte amb molts llibres que més endavant serien la seva font d'inspiració. També anà a Portugal on li fou presentat l'infant Ferran fill del rei de Portugal, al qual li dedica la seva novel•la "Tirant lo Blanch".
L'any 1454 viatjà a Nàpols per ajudar a Alfons el Magnànim.
"Tirant lo Blanch" vindria a ser un conjunt de novel•les dins d'una sola novel•la, dins el qual transcorren diferents plans com ara el militar, l'amorós, de la vida quotidiana. Aquesta novel•la és famosa perquè s'adapta a la història.
Obra
Tirant és armat cavaller en els casaments del rei d'Anglaterra i venç els enfrontaments que succeeixen arrel d'aquests a les festes.
En els primers capítols es pot observar l'evolució del seu aprenentatge i és mes endavant que aquest es llança a la Mediterrània, acompanyat d'un seguit de fills de reis ( de França i Sicília) davant la conquesta turca de l'illa de Rodes. Aquests arriben a Constantinoble, però, una vegada més són reprimits pel valent i coratjós cavaller.
També allibera als grecs i és per això que és proclamat hereu del domini de Constantinoble.
Com a bon cavaller queda gloriosament atònit davant l’esfereïdora bellesa de la filla de l'emperador, Carmesina.
Finalment, però, durant les festes de commemoració, mor a causa d'una pneumònia.
VÍDEO: JOANOT MARTORELL, CAVALLER I ESCRIPTOR
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798&p_ex=joanot%20martorell
2.2. Jaume Roig
Jaume Roig va néixer a València al principi del segle XV i va esdevenir un dels personatges més representatius de la burgesia valenciana, la qual veient com la seva posició i estil de vida s'anaven afermant, en un futur del que disposava total regna; i tot plegat proporcionava un atractiu delit de divertir-se i aquesta nova posició obrí les portes a una literatura humorística i popular, sense excessives pretensions estilístiques ni transcendència conceptual.
Ocupà càrrecs importants en el govern de la ciutat i destacà en cercles intel•lectuals.
Professionalment, fou un metge de gran prestigi a l'Hospital d'en Clapers, entre 1450 i 1462,i fins i tot esdevingué metge personal de la reina Maria de Castella.
Roig va escriure el Espill, publicat per primera vegada el 1531, amb el títol de Llibre de consells, i més tard, amb el de Llibre de les dones. Aquest es tracta d'un relat misogin de 16.359 versos escrit en la forma tradicional i amb clara intenció d'entretenir el públic. Aquesta intenció lúdica justifica la tria dels versos tetrasíl•labs apariats, que permeten un exercici d'enginy que obliga a una major atenció per part de l'espectador.
El llibre comença amb una consulta de l'autor adreçada a un cavaller anomenat Joan Fabra. Aquesta preocupació per l'estil correspon a una atenció rigorosa en la redacció de l'obra.
"Espill" es presenta com un relat autobiogràfic escrit en primera persona. Aquest està adreçat al nebot de l'autor, Baltasar Bou, amb una intenció didàctica i moralitzadora, fonamentada de consells perquè es defugin les dones, l’acceptació de les quals és de portadores de vicis i causants de les desgràcies. La vida de l'autor s'ofereix com un model que cal evitar pel que fa al seu fracàs amb les dones i un model a seguir en la trajectòria de la virtut.
1.5. Els successors de March
L'interès per la poesia de March el segle XVI va ser tan important que fins i tot arribà a Castella i Portugal. I és que tractant-se de poeta tan agosarat caràcter, tan subtil i alhora tan apassionat, no fóra per menys.
Les seves obres es publicaren i traduïren en moltes llengües, i vans ser llegides i imitades per llurs admiradors.
Entre els seus seguidors cal destacar la important figura de Joan Boscà, català que escriví en llengua castellana, més conegut com a Juan Boscán i fou aquest qui inicià el seu amic Garcilaso de la Vega en la lectura del poeta de Gandia.
A Catalunya, Pere Serafí també es convertí en un lector fanàtic d'Ausiàs March
Les seves obres es publicaren i traduïren en moltes llengües, i vans ser llegides i imitades per llurs admiradors.
Entre els seus seguidors cal destacar la important figura de Joan Boscà, català que escriví en llengua castellana, més conegut com a Juan Boscán i fou aquest qui inicià el seu amic Garcilaso de la Vega en la lectura del poeta de Gandia.
A Catalunya, Pere Serafí també es convertí en un lector fanàtic d'Ausiàs March
1.4. Influències
March fou un poeta, de caire tardà el qual introduí en la seva poesia idees, pensaments fisolòfics, analitzà acuradament les passions i escrigué una obra abstracta. Les seves fonst d'influència poden dividir-se en dos grans grups:
Les que tenen un paper destacat en la producció amorosa i aquelles que tenen a veure amb la producció de tipus moral.
- POESIES AMOROSOSES
Dins d'aquest àmbit trobem algunes similituds entre l'obra marquiana i la trobadoresca, com ara el tipus d'estructuració pel que fa a les composicions, lús de senyals i convergència en alguns temes. March, però, s'aostà més als últims representants, tot i que establí una escisió, amb la introducció d'idees pròpies del seu temps.
Cal destacar en un paper fortament rellevant també l'influència de dos poetes italians molt importants en la literatura universal: Dante Alighieri i Francesco Petrarca. L'essència de les obres del primer amb les de March es fonamenta d'obres medievals i és on hi trobem una major presència de la filosofia i l'escolàstica; també, els dos especulen sobre la natura de l'amor i la seva trascendència.
Petrarca, en canvi, amb una actitud més moderna, anuncia el Renaixement.
Encara que tots dos autors van escriure sobre la mort de les seves dones, March es distancià de la poesia d'aquests en el tractament de l'objecte amorós: pels italians, la perfecció femenina ocupava tant espai en les seves obres com el sofriment per l'amor no correspost.
- L'ESCOLÀSTICA I LA FILOSOFIA
Sant Tomàs i Aristòtil van ser les influències més destacables en l'obra del poeta pel que fa al canvi a una poesia de contingut moral i didàctic en substitució de la poesia amorosa trobadoresca; i, a més, en veure apropar-se la mort, va compondre una sèrie de poemes moralitzants que recordaven algunes composicions de joventut(tot un seguit de sirventesos morals). Es tracta de composicions allunyades de la tradició, tant de la forma com del contingut, de to confidencial, que amaguen el pessimisme característic i s'observa en ells el refugi de la fe. Eren poemes, per tant, didàctics i molt filosòfics que responien al gust per la moralització del moment.
(Aquestes, però, responen a una influència bàsicament aristotèlica).
Les que tenen un paper destacat en la producció amorosa i aquelles que tenen a veure amb la producció de tipus moral.
- POESIES AMOROSOSES
Dins d'aquest àmbit trobem algunes similituds entre l'obra marquiana i la trobadoresca, com ara el tipus d'estructuració pel que fa a les composicions, lús de senyals i convergència en alguns temes. March, però, s'aostà més als últims representants, tot i que establí una escisió, amb la introducció d'idees pròpies del seu temps.
Cal destacar en un paper fortament rellevant també l'influència de dos poetes italians molt importants en la literatura universal: Dante Alighieri i Francesco Petrarca. L'essència de les obres del primer amb les de March es fonamenta d'obres medievals i és on hi trobem una major presència de la filosofia i l'escolàstica; també, els dos especulen sobre la natura de l'amor i la seva trascendència.
Petrarca, en canvi, amb una actitud més moderna, anuncia el Renaixement.
Encara que tots dos autors van escriure sobre la mort de les seves dones, March es distancià de la poesia d'aquests en el tractament de l'objecte amorós: pels italians, la perfecció femenina ocupava tant espai en les seves obres com el sofriment per l'amor no correspost.
- L'ESCOLÀSTICA I LA FILOSOFIA
Sant Tomàs i Aristòtil van ser les influències més destacables en l'obra del poeta pel que fa al canvi a una poesia de contingut moral i didàctic en substitució de la poesia amorosa trobadoresca; i, a més, en veure apropar-se la mort, va compondre una sèrie de poemes moralitzants que recordaven algunes composicions de joventut(tot un seguit de sirventesos morals). Es tracta de composicions allunyades de la tradició, tant de la forma com del contingut, de to confidencial, que amaguen el pessimisme característic i s'observa en ells el refugi de la fe. Eren poemes, per tant, didàctics i molt filosòfics que responien al gust per la moralització del moment.
(Aquestes, però, responen a una influència bàsicament aristotèlica).
sábado, 14 de noviembre de 2009
1.3. Obra
Es considera a si mateix..." mestre de l'amor"
March és reconegut com el més profund i impressionant dels poetes en llengua catalana, i això es deu al seu estil innovador, format per una obra molt peculiar i personalíssima: un conjunt de 128 composicions de tipus amorós i moral.
El factor més decisiu és el seu afany per trencar amb la tradició trobadoresca, a la qual deixa de donar tanta importància, per encarar-se cap a un altre camí, el de la poesia moderna. L'idealisme i l'amor sublimat donen pas al realisme. Els homes i les dones dels seus poemes són de carn i os, dialoguen, estimen o odien en pla d'igualtat i l'amor mateix es fa complex.
Així doncs, March és capdavanter en escriure poesia en català i abandona la llengua provençal utilitzada fins el moment. La llengua comuna li permet de fugir dels artificis i assolir una expressió més directa i sincera dels sentiments: passió amorosa .
Els seu cançoner es pot agrupar en cicles que porten el nom del tema que tracten: en aquest cas, el senyal o dedicatòria que porten en la darrera estrofa.
Segons els CANTS D'AMOR:
- PLENA DE SENY, el centre d'atenció és el mateix poeta i se sent orgullós de patir i de sentir com ningú aquest profund patiment a causa d'una història d'amor. La dona hi és atacada, acusada, ja que no entén una concepció de l'amor basada en la puresa de la relació amorosa, en un contacte intel•lectual entre els amants. March entendrà llavors que l'estimada no l'estima tant com ell a ella.
- LLIR ENTRE CARDS, es dóna una dona de classe elevada, casada i amb fills, a la qual li són dedicats trenta-cinc poemes. En aquests es planteja una concepció de caràcter més purista i intel•lectual de l'amor; el poeta es mou entre l'amor espiritual i el sensual. Però, la seva angoixa és tanta, que només la mort pot lliurar-lo de tot patiment.
La dona és idealitzada, en un ésser perfecte, distant, diví.
- OH, FOLLA AMOR, significa literalment "amor boig" i deshonest que es manifesten en un descontentament i vergonya envers l'autor, doncs, s'arriba a la conclusió que si ella és pecadora i ell l'estima, ell també serà pecador.
S'escriuen deu poemes de to violent i insultant.
- AMOR AMOR, dotze poemes de caire reflexiu en què el poeta admet que ell no és pur i perfecte i que com a home també necessita caure en els plaers de la carn i acceptar-se tal com és. Tot i que també analitza que mai entre ambdós es produirà una comunicació absoluta on s'entenguin a la perfecció.
- MON DARRER BÉ, cicle en què l'autor pren un paper reflexiu i les seves paraules agafen un to tranquil. Es comença a fer explícita la clara maduresa literària de March.
- BELL AB BON SENY, similar a l'anterior i com a darreres composicions de l'autor, s'observa un to més relaxat i no tan agosarat.
Entre els cicles que no porten cap senyal destaquen els CANTS DE MORT:
- EL CANT ESPIRITUAL és una clam angoixant de qui tem un càstig diví. L'autor té fe en Déu, però els seus actes no s'hi corresponen.
- ELS CANTS DE LA MORT, on es plany la fi d'una dona que podria ésser la seva segona esposa, Joana Escorna. Es tracta d'una separació inevitable; quan ha expirat, el poeta increpa l'esperit de la mort perquè se li aparegui i li faci esment de com està, com es troba.
Es parla molt humanament de l'absència de l'estimada; ella la segueix estimant malgrat la separació.
L'obra ausiasmarquiana estableix una estructura característica que es compleix en totes i cadascuna de les seves composicions; la divisió dels vuit versos de cada cobla en dues parts: els primers fan referència a la generalització, i els darrers, a la situació personal. Tots són versos decasíl•labs marcats amb una forta pausa o cesura (4+6), excepte l'ús especificatiu d'estramps o formes reiteratives en l'encapçalament de cada part, és a dir, en el primer hemistiqui dels versos primer i cinquè. Sovint aquests indiquen el canvi d'àmbit general al particular.
Es pot afirmar que Ausiàs March condensa les conviccions amoroses i els valors de l'Edat Mitjana, supera els arquetips del seu temps i obre les portes a una concepció moderna de la psicologia humana.
March és reconegut com el més profund i impressionant dels poetes en llengua catalana, i això es deu al seu estil innovador, format per una obra molt peculiar i personalíssima: un conjunt de 128 composicions de tipus amorós i moral.
El factor més decisiu és el seu afany per trencar amb la tradició trobadoresca, a la qual deixa de donar tanta importància, per encarar-se cap a un altre camí, el de la poesia moderna. L'idealisme i l'amor sublimat donen pas al realisme. Els homes i les dones dels seus poemes són de carn i os, dialoguen, estimen o odien en pla d'igualtat i l'amor mateix es fa complex.
Així doncs, March és capdavanter en escriure poesia en català i abandona la llengua provençal utilitzada fins el moment. La llengua comuna li permet de fugir dels artificis i assolir una expressió més directa i sincera dels sentiments: passió amorosa .
Els seu cançoner es pot agrupar en cicles que porten el nom del tema que tracten: en aquest cas, el senyal o dedicatòria que porten en la darrera estrofa.
Segons els CANTS D'AMOR:
- PLENA DE SENY, el centre d'atenció és el mateix poeta i se sent orgullós de patir i de sentir com ningú aquest profund patiment a causa d'una història d'amor. La dona hi és atacada, acusada, ja que no entén una concepció de l'amor basada en la puresa de la relació amorosa, en un contacte intel•lectual entre els amants. March entendrà llavors que l'estimada no l'estima tant com ell a ella.
- LLIR ENTRE CARDS, es dóna una dona de classe elevada, casada i amb fills, a la qual li són dedicats trenta-cinc poemes. En aquests es planteja una concepció de caràcter més purista i intel•lectual de l'amor; el poeta es mou entre l'amor espiritual i el sensual. Però, la seva angoixa és tanta, que només la mort pot lliurar-lo de tot patiment.
La dona és idealitzada, en un ésser perfecte, distant, diví.
- OH, FOLLA AMOR, significa literalment "amor boig" i deshonest que es manifesten en un descontentament i vergonya envers l'autor, doncs, s'arriba a la conclusió que si ella és pecadora i ell l'estima, ell també serà pecador.
S'escriuen deu poemes de to violent i insultant.
- AMOR AMOR, dotze poemes de caire reflexiu en què el poeta admet que ell no és pur i perfecte i que com a home també necessita caure en els plaers de la carn i acceptar-se tal com és. Tot i que també analitza que mai entre ambdós es produirà una comunicació absoluta on s'entenguin a la perfecció.
- MON DARRER BÉ, cicle en què l'autor pren un paper reflexiu i les seves paraules agafen un to tranquil. Es comença a fer explícita la clara maduresa literària de March.
- BELL AB BON SENY, similar a l'anterior i com a darreres composicions de l'autor, s'observa un to més relaxat i no tan agosarat.
Entre els cicles que no porten cap senyal destaquen els CANTS DE MORT:
- EL CANT ESPIRITUAL és una clam angoixant de qui tem un càstig diví. L'autor té fe en Déu, però els seus actes no s'hi corresponen.
- ELS CANTS DE LA MORT, on es plany la fi d'una dona que podria ésser la seva segona esposa, Joana Escorna. Es tracta d'una separació inevitable; quan ha expirat, el poeta increpa l'esperit de la mort perquè se li aparegui i li faci esment de com està, com es troba.
Es parla molt humanament de l'absència de l'estimada; ella la segueix estimant malgrat la separació.
L'obra ausiasmarquiana estableix una estructura característica que es compleix en totes i cadascuna de les seves composicions; la divisió dels vuit versos de cada cobla en dues parts: els primers fan referència a la generalització, i els darrers, a la situació personal. Tots són versos decasíl•labs marcats amb una forta pausa o cesura (4+6), excepte l'ús especificatiu d'estramps o formes reiteratives en l'encapçalament de cada part, és a dir, en el primer hemistiqui dels versos primer i cinquè. Sovint aquests indiquen el canvi d'àmbit general al particular.
Es pot afirmar que Ausiàs March condensa les conviccions amoroses i els valors de l'Edat Mitjana, supera els arquetips del seu temps i obre les portes a una concepció moderna de la psicologia humana.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)