Quins tan segurs...

Quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure?

Amic de plor e desamic de riure,
¿com soferràs los mals qui·t són davant?
Acuita't, doncs, a la mort, qui t'espera
e per tos mals te allongues los jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
com vols fugir a la mort falaguera.

Braços uberts és eixida a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig
dient: "Amic, ix de casa estrangera!
En delit prenc donar-te ma favor,
que per null temps home nat l'ha sentida,
car jo defuig a tot home que·m crida,
prenent aquell qui fuig de ma rigor!
Ab ulls plorant e cara de terror,
cabells rompent ab grans udulaments,
la vida·m vol donar heretaments
e d'aquests dons vol que sia senyor,
cridant ab veu horrible i dolorosa
tal com la mort crida·l benauirat,
car, si l'hom és a mals aparellat,
la veu de mort li és melodiosa.

Be'm maravell com és tan ergullosa
la voluntat de cascun amador!
No demanant a mi qui és amor,
en mi sabran sa força poderosa.
Tots, maldient, sagramentejaran
que mai amor los tendrà en son poder
e, si·ls recont l'acolorat plaer,
lo temps perdut sospirant maldiran.

Null home conec, o dona, a mon semblant,
que, dolorit per amor, faça a plànyer:
jo son aquell de qui·s deu hom complànyer,
car de mon cor, la sang se'n va llonyant.
Per gran tristor que li és acostada,
seca's tot jorn l'humit qui·m sosté vida
e la tristor contra mi és ardida
e, en mon socors, mà no s'hi troba armada.

Llir entre cards, l'hora sent acostada
que civilment és ma vida finida:
puix que del tot ma esperança és fugida,
ma arma roman en aquest món damnada.