lunes, 16 de noviembre de 2009

2.1. Jordi de Sant Jordi

Cavaller i escriptor nascut a València, data del qual no se sap amb certesa i morí pels volts de 1424.
La figura d’aquest noble cortesà fou d’elevada importància pel que fa al seguiment del que seria una tradició eminentment trobadoresca i establí vincles amb d’altres escriptors: en les seves composicions aparegueren lloades a la reina Margarida de Prades, per a la qual dedicà solemnes cançons, “Midons” o possiblement “Estramps”.
Gràcies a la seva posició econòmica no tingué problemes, més aviat tot al contrari, en establir relacions amb el Casal d’Aragó: tingué el càrrec fortú d’ésser el cambrer i protector reial d’Alfons el Magnànim i això li permeté d’envoltar-se sempre de les més fines i exemplars persones de la cort.
És clar que participà també en expedicions bèl•liques, bo i sempre amb la companyia del monarca, a Nàpols el 1423, on més tard fou empresonat. Durant la captivitat tingué temps per escriure el poema “Presoner”, on manifestà les seves angoixes i enyorament de la vida cortesana.





Pel que fa a la seva obra, el seu cançoner és breu, divuit composicions, de tema essencialment amorós, vinculat a l’amor cortesà, que guardava especial vigència a la Catalunya d’aquella època.
La influència fou marcada per varis autors com ara Peire Vidal, Folquet de Marsella i, sobretot, Arnaud Daniel; malgrat això, sovint recorregué a expressions i recursos propis de la poesia petrarcana.
El seu poema més bell, considerat de joia de la lírica catalana, va ser els “Estramps”.
En ell s’exposen amb especial delicadesa les faccions de la dama fixades en la retina de l’amant mort, que l’eleven a un altíssim to i joc poètic.

Altres poemes de caràcter rellevant serien “Los enuigs”, on continuà amb la tradició de Cerverí de Girona i “Crida a les dones”, sermó adreçat a les dones i “Lo canviador”, poema en base a les trampes que es feien en els canvis de la moneda.

No hay comentarios:

Publicar un comentario