La poesia de la segona meitat del segle XV, període històric també anomenat el Segle d’Or Valencià, avarca les millors obres en català-valencià dels autors més importants.
Aquest segle parteix d’una situació inicial al capdavant de la qual la literatura es fonamentava del tipus trobadoresc i medieval, deixant de banda la prosa.
Més endavant, però, la llengua catalana aconsegueix la seva maduresa literària i aquesta posa fi als provençalismes, per ésser la més preuada de la prosa.
Al llarg del segle XV ens trobem envoltats d’un ampli cercle constituït en la seva major part per autors molt importants: Jordi de Sant Jordi, amb una poesia marcada encara per l’estil dels trobadors, tot i que amb influències de Petrarca; Ausiàs March insereix de manera decisiva , destaca com un dels millors poetes en totes les llengües romàniques, el qual s’allunya de la idealització dels poetes anteriors i declara la introspecció profunda de l’home; Joanot Martorell , conegut per la seva excepcional obra de “Tirant lo Blanch”, en la qual assenyala les ambicions i preocupacions d‘uns personatges que es mostren tal i com són, deixant entreveure les seves vicissituds i defectes. Encara que en l‘obra s‘idealitzen la valentia i l’esforç del cavaller Tirant, són també contades les desventures ; Joan Roís de Corella, combina la prosa i el vers, sent l‘amor el tema principal al qual se sumen la retòrica de l‘humanisme i la devoció pels clàssics grecollatins; Jaume Roig, autor de l‘Espill, estableix relació amb l‘escola satírica valenciana; Isabel de Villena, autora de “Vita Christi” fou un contrapunt de la misogínia de “l’Espill”. És la primera escriptora catalana i reconeguda pel seu elevat talent intel•lectual.
D’altres autors també destacats en són Jaume Gassull i Bernat Fenollar, ambdós valencians, clouen l’etapa.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario