1.4. Influències

March fou un poeta, de caire tardà el qual introduí en la seva poesia idees, pensaments fisolòfics, analitzà acuradament les passions i escrigué una obra abstracta. Les seves fonst d'influència poden dividir-se en dos grans grups:

Les que tenen un paper destacat en la producció amorosa i aquelles que tenen a veure amb la producció de tipus moral.

- POESIES AMOROSOSES

Dins d'aquest àmbit trobem algunes similituds entre l'obra marquiana i la trobadoresca, com ara el tipus d'estructuració pel que fa a les composicions, lús de senyals i convergència en alguns temes. March, però, s'aostà més als últims representants, tot i que establí una escisió, amb la introducció d'idees pròpies del seu temps.

Cal destacar en un paper fortament rellevant també l'influència de dos poetes italians molt importants en la literatura universal: Dante Alighieri i Francesco Petrarca. L'essència de les obres del primer amb les de March es fonamenta d'obres medievals i és on hi trobem una major presència de la filosofia i l'escolàstica; també, els dos especulen sobre la natura de l'amor i la seva trascendència.
Petrarca, en canvi, amb una actitud més moderna, anuncia el Renaixement.

Encara que tots dos autors van escriure sobre la mort de les seves dones, March es distancià de la poesia d'aquests en el tractament de l'objecte amorós: pels italians, la perfecció femenina ocupava tant espai en les seves obres com el sofriment per l'amor no correspost.

- L'ESCOLÀSTICA I LA FILOSOFIA

Sant Tomàs i Aristòtil van ser les influències més destacables en l'obra del poeta pel que fa al canvi a una poesia de contingut moral i didàctic en substitució de la poesia amorosa trobadoresca; i, a més, en veure apropar-se la mort, va compondre una sèrie de poemes moralitzants que recordaven algunes composicions de joventut(tot un seguit de sirventesos morals). Es tracta de composicions allunyades de la tradició, tant de la forma com del contingut, de to confidencial, que amaguen el pessimisme característic i s'observa en ells el refugi de la fe. Eren poemes, per tant, didàctics i molt filosòfics que responien al gust per la moralització del moment.
(Aquestes, però, responen a una influència bàsicament aristotèlica).