1.3. Obra

Es considera a si mateix..." mestre de l'amor"



March és reconegut com el més profund i impressionant dels poetes en llengua catalana, i això es deu al seu estil innovador, format per una obra molt peculiar i personalíssima: un conjunt de 128 composicions de tipus amorós i moral.

El factor més decisiu és el seu afany per trencar amb la tradició trobadoresca, a la qual deixa de donar tanta importància, per encarar-se cap a un altre camí, el de la poesia moderna. L'idealisme i l'amor sublimat donen pas al realisme. Els homes i les dones dels seus poemes són de carn i os, dialoguen, estimen o odien en pla d'igualtat i l'amor mateix es fa complex.
Així doncs, March és capdavanter en escriure poesia en català i abandona la llengua provençal utilitzada fins el moment. La llengua comuna li permet de fugir dels artificis i assolir una expressió més directa i sincera dels sentiments: passió amorosa .

Els seu cançoner es pot agrupar en cicles que porten el nom del tema que tracten: en aquest cas, el senyal o dedicatòria que porten en la darrera estrofa.

Segons els CANTS D'AMOR:

- PLENA DE SENY, el centre d'atenció és el mateix poeta i se sent orgullós de patir i de sentir com ningú aquest profund patiment a causa d'una història d'amor. La dona hi és atacada, acusada, ja que no entén una concepció de l'amor basada en la puresa de la relació amorosa, en un contacte intel•lectual entre els amants. March entendrà llavors que l'estimada no l'estima tant com ell a ella.

- LLIR ENTRE CARDS, es dóna una dona de classe elevada, casada i amb fills, a la qual li són dedicats trenta-cinc poemes. En aquests es planteja una concepció de caràcter més purista i intel•lectual de l'amor; el poeta es mou entre l'amor espiritual i el sensual. Però, la seva angoixa és tanta, que només la mort pot lliurar-lo de tot patiment.
La dona és idealitzada, en un ésser perfecte, distant, diví.

- OH, FOLLA AMOR, significa literalment "amor boig" i deshonest que es manifesten en un descontentament i vergonya envers l'autor, doncs, s'arriba a la conclusió que si ella és pecadora i ell l'estima, ell també serà pecador.
S'escriuen deu poemes de to violent i insultant.

- AMOR AMOR, dotze poemes de caire reflexiu en què el poeta admet que ell no és pur i perfecte i que com a home també necessita caure en els plaers de la carn i acceptar-se tal com és. Tot i que també analitza que mai entre ambdós es produirà una comunicació absoluta on s'entenguin a la perfecció.

- MON DARRER BÉ, cicle en què l'autor pren un paper reflexiu i les seves paraules agafen un to tranquil. Es comença a fer explícita la clara maduresa literària de March.

- BELL AB BON SENY, similar a l'anterior i com a darreres composicions de l'autor, s'observa un to més relaxat i no tan agosarat.



Entre els cicles que no porten cap senyal destaquen els CANTS DE MORT:

- EL CANT ESPIRITUAL és una clam angoixant de qui tem un càstig diví. L'autor té fe en Déu, però els seus actes no s'hi corresponen.

- ELS CANTS DE LA MORT, on es plany la fi d'una dona que podria ésser la seva segona esposa, Joana Escorna. Es tracta d'una separació inevitable; quan ha expirat, el poeta increpa l'esperit de la mort perquè se li aparegui i li faci esment de com està, com es troba.
Es parla molt humanament de l'absència de l'estimada; ella la segueix estimant malgrat la separació.

L'obra ausiasmarquiana estableix una estructura característica que es compleix en totes i cadascuna de les seves composicions; la divisió dels vuit versos de cada cobla en dues parts: els primers fan referència a la generalització, i els darrers, a la situació personal. Tots són versos decasíl•labs marcats amb una forta pausa o cesura (4+6), excepte l'ús especificatiu d'estramps o formes reiteratives en l'encapçalament de cada part, és a dir, en el primer hemistiqui dels versos primer i cinquè. Sovint aquests indiquen el canvi d'àmbit general al particular.

Es pot afirmar que Ausiàs March condensa les conviccions amoroses i els valors de l'Edat Mitjana, supera els arquetips del seu temps i obre les portes a una concepció moderna de la psicologia humana.